Trescant pel muntanyam

Una possible versió etimològica és derivada del basc, misteriós i primitiu idioma pirinenc: Bas significa desert salvatge i Goti , dalt de tot. Per tant Bassegoda pot traduir-se per Desert de les altures. (Samper i Miquel. "Revista de Girona", any 1879). És un cim definit, esvelt i encimbellat, amb un cert aire llegendari i desafiant, que el fa summament atractívol i que infon un cert respecte. Quan un hi és a dalt, veu que no n'hi havia per tant, que és un cim assenyat i bon minyó, una mica esquerp, però un bon amic a fi de comptes. (Josep Girona i Casagran. "L'Alta Garrotxa", any 1961). Cal guanyar el darrer graó, cercant el lloc més adequat, per entre els aspres esquenalls de roca, i finalment hom saluda en el cimadal altívol del Puig de Bassegoda, l'espectacle meravellós, el dilatat panorama d'un món de somni, d'una polícroma i càlida gamma colorística, feta de verds luxurians, d'atzurs diàfans, de...

Un bonic camí que transcorre pel mig de la cinglera aparentment inaccessible a peu. Del collet de Clivillers, superem uns cinc "morros" fins arribar al coll de Joanetes. Sobre nostre albirem els majestuosos cims del Puigsacalm Xic, el Puigsacalm i el puig dels Llops.  dilluns, 9 de novembre de 2020 (dia sense confinament perimetral) Vista general de la serralada, amb el camí dels Burros marcat                         Sota mateix del Puigsacalm, on comença  la nova via d'escalada                     El pas final ben equipat           Vista enrere des del coll de Joanetes                

Temps molt tranquil i la sortida del sol molt nítida al golf de Roses 24 d'octubre de 2020 Per completar la sortida, he observat els boscos de la vall de Camprodon que ja mostren els bonics i variats  colors de tardor

Itinerari: Betera, coll de la Cirera, puig de pèl de Ca, Cincreus, puig de Gallinassa, pla de les Eugues i Roc Negre.Una ruta atractiva, amb visions diferents del massís del Canigó. Pugem amb temps agradable i poc vent. La baixada, complint les previsions meteorològiques, trobem boira, rufa, neu i finalment pluja a l'arribar a Betera. Unes condicions entre tardor amable i hivernal rigorosa el  mateix dia. Hi ha hagut una bona dinàmica del grup i la cinquantena de persones hem completat l'excursió amb satisfacció 4 d'octubre de 2020 Primeres pujades seguint la lluna Vistes clares i grandioses vers l'Alta Garrotxa Una colla gran i amb bon ritme La badia de Roses té un color daurat preciós Ja albirem la vall de Riuferrer i el nostre objectiu Dalt del puig de Gallinassa Anem fent camí cap al Roc Negre Detall dels Plans del Cadí i Pica del Canigó Pla de les Eugues i Pic Barbet al fons Pugem ben ordenats per lacarena Un escenari ben hivernal el tram final Foto de grup un cop ...

Hola, em presento: Em dic Joan Prat Gou, vaig néixer a La Canya l'any 1909, el mateix de la inauguració del refugi d'Ull de Ter. El meu pare portava una filatura prop del Noc d'En Cols i vivíem al mateix edifici anomenat Can Gabarrou. L'any 1919 ell i la seva germana van morir per l'epidèmia de grip. La meva mare vídua va continuar el negoci i jo l'escola. Als 14 anys em van enviar a l'Escola Industrial Tèxtil de Terrassa per formar-me com a futur encarregat de la filatura. Vaig seguir bé els cursos i vaig començar a treballar. Portava poc temps treballant i al voler solucionar una avaria elèctrica en una màquina anomenada "diable" em vaig enganxar el braç i el vaig perdre. Tenia 16 anys i vaig passar un temps molt desanimat. La meva mare va veure que no podíem seguir amb la filatura i va buscar un negoci a Olot on poguéssim tirar endavant. Em vaig refer i lluitava per sentir-me útil i valer-me per mi mateix, evitant la compassió de l'altra gen...