L'excursió Ribes de Freser - Queralbs - Santuari de Núria - Ull de Ter - Setcases, realitzada 90 anys enrere pel meu pare

Hola, em presento:

Em dic Joan Prat Gou, vaig néixer a La Canya l'any 1909, el mateix de la inauguració del refugi d'Ull de Ter. El meu pare portava una filatura prop del Noc d'En Cols i vivíem al mateix edifici anomenat Can Gabarrou.

L'any 1919 ell i la seva germana van morir per l'epidèmia de grip. La meva mare vídua va continuar el negoci i jo l'escola. Als 14 anys em van enviar a l'Escola Industrial Tèxtil de Terrassa per formar-me com a futur encarregat de la filatura. Vaig seguir bé els cursos i vaig començar a treballar. Portava poc temps treballant i al voler solucionar una avaria elèctrica en una màquina anomenada "diable" em vaig enganxar el braç i el vaig perdre.

Tenia 16 anys i vaig passar un temps molt desanimat. La meva mare va veure que no podíem seguir amb la filatura i va buscar un negoci a Olot on poguéssim tirar endavant. Em vaig refer i lluitava per sentir-me útil i valer-me per mi mateix, evitant la compassió de l'altra gent.

Hi havia una devoció familiar envers la Verge de Núria i se'm va presentar l'ocasió de fer, en nom de la meva mare, un peregrinatge per agrair l'ajuda per superar la meva adversitat. Per a mi era, sobretot, un repte per demostrar que era una persona apta i més quan al centre de reclutament per al servei militar em van declarar INÚTIL TOTAL.

Jo a l'edat que vaig fer la travessia.

Portalada de l'església de Queralbs.Comença el camí dels romeus.

Resseguim el riu Núria i passem saltants d'aigua com el de Font Negra.

 

Creuem el pont de Cremal a les Gorges de Núria.

Hem arribat pel Turó d'en Riba a l'esplanada del santuari.

 

Font i capella de Sant Gil.

 

 

Vista general del santuari.

Vista panoràmica des del bosc de la Verge.

Vista de Núria i el Puigmal des de Noucreus.

 

 

Estanys de Carançà i Pic de l'Infern.

 

Gra de Fajol i el Xalet d'Ull de Ter en ple funcionament

Portada de la col·lecció de postals del fotògraf L. Roisin, (Barcelona).

Nota: Aquesta excursió fou real. Jo l'he volgut recrear acompanyant-la amb aquesta col.lecció de postals que va adquirir el meu pare a Núria. El paisatge era pràcticament  igual com el que gaudim ara. El que ha canviat força, tot i que poc comparat amb altres sectors, és la intervenció humana. Són posteriors el llac artificial, es va posar en marxa el tren cremallera, s'han fet infinitat de modificacions al  santuari, hi ha una estació d'esquí petita però amb instal.lacions modernes, molts serveis...però no hi ha cotxes!

El meu pare ho recordava dient que degut a la forta calor i no haver-se protegit del sol,  havia canviat tota la pell!