Trescant pel muntanyam

Itinerari: Betera, coll de la Cirera, puig de pèl de Ca, Cincreus, puig de Gallinassa, pla de les Eugues i Roc Negre.Una ruta atractiva, amb visions diferents del massís del Canigó. Pugem amb temps agradable i poc vent. La baixada, complint les previsions meteorològiques, trobem boira, rufa, neu i finalment pluja a l'arribar a Betera. Unes condicions entre tardor amable i hivernal rigorosa el  mateix dia. Hi ha hagut una bona dinàmica del grup i la cinquantena de persones hem completat l'excursió amb satisfacció 4 d'octubre de 2020 Primeres pujades seguint la lluna Vistes clares i grandioses vers l'Alta Garrotxa Una colla gran i amb bon ritme La badia de Roses té un color daurat preciós Ja albirem la vall de Riuferrer i el nostre objectiu Dalt del puig de Gallinassa Anem fent camí cap al Roc Negre Detall dels Plans del Cadí i Pica del Canigó Pla de les Eugues i Pic Barbet al fons Pugem ben ordenats per lacarena Un escenari ben hivernal el tram final Foto de grup un cop ...

Hola, em presento: Em dic Joan Prat Gou, vaig néixer a La Canya l'any 1909, el mateix de la inauguració del refugi d'Ull de Ter. El meu pare portava una filatura prop del Noc d'En Cols i vivíem al mateix edifici anomenat Can Gabarrou. L'any 1919 ell i la seva germana van morir per l'epidèmia de grip. La meva mare vídua va continuar el negoci i jo l'escola. Als 14 anys em van enviar a l'Escola Industrial Tèxtil de Terrassa per formar-me com a futur encarregat de la filatura. Vaig seguir bé els cursos i vaig començar a treballar. Portava poc temps treballant i al voler solucionar una avaria elèctrica en una màquina anomenada "diable" em vaig enganxar el braç i el vaig perdre. Tenia 16 anys i vaig passar un temps molt desanimat. La meva mare va veure que no podíem seguir amb la filatura i va buscar un negoci a Olot on poguéssim tirar endavant. Em vaig refer i lluitava per sentir-me útil i valer-me per mi mateix, evitant la compassió de l'altra gen...