Balandrau, una muntanya amable, pot ser un infern glaçat

Agost de 2000

 

Una colla de famílies amb mainada, vinculada al poble d'Oix anem a fer una sortida al Balandrau. Hem triat aquesta muntanya perquè la trobem fàcil, plaent i agraïda per les bones vistes que ofereix. El ritme és lent però pugem i baixem amb facilitat i gaudim de la caminada

Camí ample que permet caminar còmodament i fer vida social

Relleu suau, bestiar pasturant, assolellat i temperatura agradable


La ruta és clara: puja per la pista fins al coll de Tres Pics, tomba a l'esquerra carenejant els Tres Pics i arriba al pic de Balandrau. El torrent de Font Lletera ressegueix el fons de la vall serpentejant


El cim del Balandrau és ample i arrodonit, amb unes vistes espectaculars del Pirineu Oriental
Tenim al davant els cims del sector de Núria, d'Ull de Ter...



 



4 mesos més tard
 (desembre de 2000)
Recreació feta a partir de fotos d'arxiu meves


Després d'una llevantada, el dia comença radiant i el Balandrau està cobert amb un  mantell de neu nova. Una bona ocasió per pujar el cim sense problemes, gaudir del matí i anar a dinar a casa


Pugem còmodament amb una neu pols excel·lent
 








Comença a bufar un vent suau


Poc abans d'arribar al coll, el vent es torna virulent amb algun cop que ens fa caure.

Decidim recular per evitar prendre mal. Un altre dia serà!

Hi ha un canvi de temps sobtat. La previsió meteorològica no avisava.


El que només semblava una tempesta, esdevé el perillós TORB



La temperatura baixa sobtadament

 El fort vent aixeca la neu i també pedres
 

Tenim mala visió i no ens sentim entre nosaltres


El sol és damunt nostre però no veiem on anem




La neu és inestable i es produeix una allau


No veiem on anem, volem tirar avall per sortir d'aquest infern


Ja al torrent de Font Lletera, trobo refugi al costat d'una roca per passar la nit


Passa la nit i el temps no millora


L'endemà, els  equips de rescat sobrevolen la zona. Els sento, però amb el torb no em veuen



En una última passada, l'helicòpter dels bombers em troba. Estic salvat!



Aclariment: Aquestes fotos són de dies i llocs diferents del nostre Pirineu i són fetes en condicions normals. Els figurants hem fet sortides prudents i sense posar-nos en perill. La muntanya és la muntanya i si un dia no es pot fer el que pensàvem, sempre ens esperarà.

La terrible història real  la recull el llibre "3 nits de torb i un cap d'any" de Jordi Cruz i estem esperant veure el reportatge que s'emetrà aquest vespre a les 22,05 per TV3 al programa Sense Ficció: "Balandrau, infern glaçat"

Bones muntanyes i a gaudir-les amb prudència!




Comentaris