Passeig pel Torrent de Fontlletera, amb un temps plàcid

En uns dies de molta calor, triem un lloc fresc per anar a passejar i observar les belleses de la natura. Molta verdor, gran quantitat i varietat d'espècies de flors, animals pasturant tranquilament i alguna marmota fugissera. També curioses formacions rocoses. Hem gaudit molt de la tranquilitat de l'entorn.

Al mateix temps, hem observat l'escenari de la tragèdia ocorreguda fa més de 20 anys en aquest lloc, on van morir 7 persones per un canvi sobtat del temps. Avui costava d'imaginar les condicions infernals que van viure.

Des de ben joves hem sentit les recomanacions dels excursionistes grans dient que la muntanya és imprevisible i que cal anar-hi amb molt de respecte. El temps pot canviar i malgrat tenir experiència ens podem trobar en situacions difícils. Qui més, qui menys ha viscut alguna situació desagradable i l'experiència  li ha quedat gravada a la memòria i li ha servit per afrontar millor altres excursions.

Dites habituals en l'àmbit excursionista clàssic:

-La muntanya és la muntanya

-Más vale una buena retirada que una hostia bien pegada

-Muntanyes, què teniu muntanyes que a vegades sou tan estranyes...

-Les muntanyes sempre hi seran, si no es pot avui, un altre dia serà...

Vista de la part alta del Torrent de Fontlletera

El Torrent baixa suaument

Entre les pedres ha ha una vegetació exhuberant

Petites cascades i gorgs es van succeïnt

Als vessants del torrent hi floreixen innombrables flors

Més avall, el torrent s'estreny i  presenta uns obstacles insalvables

 

 

Una marmota després de xisclar ens observa i finalment surt a buscar la seva cria

 

 

Hi ha uns blocs molt curiosos i variats que mostren una geologia complexa a la zona

 

Pujant per Tregurà, trobem la Creu de Fusta, un bonic mirador de la Vall de Camprodon.

Des de l'any passat hi ha aquesta placa que és un recordatori dels terribles fets de fa més de 20 anys. Aquí és on van deixar els cotxes per fer la que havia de ser una agradable excursió hivernal que va acabar sent una gran tragèdia. 

Un agraïment als que van fer possible el reportatge i una forta abraçada als que van sobreviure i van tenir el coratge d'explicar i compartir l'experiència que van viure. El seu testimoni ens va colpir i ben segur que ens servirà per anar a la muntanya amb més respecte.

Enllaç del documental "Balandrau infern glaçat" sobre la tragèdia del desembre de 2000: